diumenge, 10 de febrer del 2013

ASSASSINS DELS NOSTRES A NACIÓ DIGITAL


Assassins dels nostres

Laura de Andrés Creus

Oblidem-nos d'Stieg Larsson i de Camilla Lackberg. Deixem enrere gèlids escenaris criminals de nom impronunciable. Els catalans també sabem assassinar i resoldre crims. Com a mínim, en la ficció. I, veient-ne l'auge, ho sabem fer força bé. "Ens trobem en un moment òptim pel que fa la novel·la negra catalana", ratifica el periodista i escriptor Sebastià Bennassar, qui pren el pols al pacient amb coneixement i cautela. I, sense treure del tot el fonendoscopi, afegeix: "Almenys pel que fa a la producció". S'explica. "Comptem amb unes dues-centes novel·les negres publicades en els darrers deu anys als Països Catalans, una vintena de mitjana per any, amb títols d'autors boníssims, que s'escapen de Barcelona, València i Palma, i estenen les seves trames arreu del territori, però..." Sempre hi ha un però. "Malgrat tot, bona part de la producció novel·lística catalana, més enllà del gènere negre, no arriba amb total normalitat als seus potencials consumidors", diagnostica. Encara queden taques importants en la radiografia: l'odissea de les editorials petites, el drama de la distribució. Quan assolirà l'alta el pacient? "La normalitat serà un fet aquell dia que ens trobem al metro d'Estocolm passatgers traginant traduccions dels nostres llibres al suec; quan anem a Frankfurt a vendre, i no a comprar", remata, ras i curt, Bennassar.

La ironia no va només fora de les nostres fronteres. El sector sap que té l'enemic a casa, un greuge que acusa tota la indústria literària en català. Malgrat que el creixement de la producció de llibres en la nostra llengua no s'atura -el 2011 va registrar-se un increment del 19,4% dels títols en llengua catalana respecte l'any anterior- i la lectura habitual se situa al voltant del 22% en els darrers anys (segons l'Informe d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya), la realitat als aparadors de les llibreries continua sent ben distant. "La nostra normalitat com a país només s'assolirà quan a les llibreries tinguem una oferta de títols en català almenys del 50%", conclou Bennassar. L'activista literària Anna Maria Villalonga, responsable de "A l'ombra del crim", bitàcola de referència per als negrots i negrotes, com ella mateixa denomina els amants del gènere, se suma a la queixa:  "Arrosseguem una situació anòmala. Tenim una sèrie de lectors, amb competència lingüística per llegir en català sense cap problema, però que per altres raons s'han acostumat a llegir en castellà, sobretot traduccions en castellà".

Jaume Fuster: best-seller a la catalana

Una situació anòmala que es produeix després d'haver fet l'impossible. Perquè la novel·la negra catalana és un gènere nostrat que, de fet, esdevé realitat en el pitjor dels escenaris possibles: durant el franquisme. Rafael Tasis va publicar el 1955 'La bíblia valenciana', considerada una de les primeres novel·les negres en la nostra llengua, i aviat s'hi sumaren al gènere Maria Aurèlia Capmany i, sobretot, Manuel de Pedrolo, qui el 1963 assumiria la direcció de La Cua de Palla, una aposta d'Edicions 62 per dur a les llars catalanes els principals autors estrangers de la novel·la negra, sobretot nord-americans. "Interessava poder portar autors de fora perquè amb aquest model els d'aquí poguessin arrencar", argumenta Bennassar, qui reconeix que potser La Cua de Palla va iniciar-se una mica massa d'hora, quan encara "no existia la massa lectora que va esdevenir posteriorment".

Les bases, però, estaven arrelades. El 1972 Jaume Fuster publicaria "De mica en mica s'omple la pica", de la qual se n'han venut més de 200.000 exemplars al llarg anys, un autèntic best-seller a la catalana. "En aquella època, Vázquez Montalban encara no havia començat a publicar en castellà la sèrie Carvalho, per tant podem afirmar que la novel·la negra catalana ha estat la pionera d'arreu de l'Estat, la que ha marcat la pauta", emfasitza Bennassar, alhora que analitza els èxits assolits per La Negra, que Edicions La Magrana crearia el 1985 per competir amb La Cua de Palla, i que va aportar importants títols d'autors catalans i d'altres d'arrel europea.

Present i futur de les novel·les de lladres i serenos

La Negra va desaparèixer el 1997. La Magrana, agrupada ara dins el grup RBA, ha decidit tornar-li la vida. "Editem entre deu i dotze títols a l'any, entre els que es troben els noms clàssics del gènere negre, policíac i criminal, com Agatha Christie o Raymond Chandler, però també autors catalans com Marc Pastor, Agustí Vehí o Andreu  Martín, guanyadors de diferents edicions del Premi Crims de Tinta", explica Jordi Rourera, responsable de la col·lecció de La Negra. No hi estan sols. La novel·la negra catalana encisa amb noves iniciatives. Fa just un any naixia la col·lecció Crims.cat, una aposta de l'Editorial Alrevès per "recuperar la tradició perduda i proporcionar al lector un referent", com constata Josep Forment, director l'editorial. "En aquest any hem publicat sis títols, quatre d'autors catalans, i hem incorporat dues traduccions inèdites a l'Estat espanyol, és a dir, que no han estat traduïdes al castellà".

Aquest anar i venir constata la bona salut del gènere negre en llengua catalana, i amplia l'horitzó per als nostres autors. Malgrat tot. L'escriptor Jordi de Manuel -creador de la saga protagonitzada per l'inspector Marc Sergiot- considera que, en el seu cas, l'ús del català "és una necessitat, es tracta de la meva llengua literària. Ara bé, si ens referim a la difusió, és un hàndicap claríssim: només cal mirar el nombre de títols en català a les prestatgeries, els tiratges de les edicions o les traduccions en altres llengües". El periodista i escriptor Lluís Llort, autor de "Si quan et donen per mort un dia tornes", hi coincideix de ple, conscient que, de cara al mercat, en moltes ocasions, publicar en català juga a la contra, com en el cas de les traduccions: "El mercat de lectors en català és molt més acotat, les vendes més modestes, i això fa que no se'ns tingui en compte per ser traduïts a altres idiomes, encara que l'obra sigui bona i pugui interessar lectors d'altres països."

Són els serrells pendents d'una indústria que no està disposada a aturar-se davant els greuges. "A aquest país li falta una política agosarada d'imperialisme cultural i un consum responsable de la cultura", reclama Sebastià Bennassar, director i mestre de cerimònies de la Tiana Negra, el primer certamen de literatura negra catalana. Un altre primer pas cap a la normalitat".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada