dissabte, 30 de març de 2013


L'ESCUMA DE LES LLETRES

Què en farem, de les llibreries?


LA FEINA DELS LLIBRETERS CANVIARÀ MOLT, PROPERAMENT. A MÉS DE PERSONALITZAR ENCARA MÉS LA VENDA HAURAN DE CONVERTIR-SE EN PROMOTORS CULTURALS.
¿UN SANT JORDI SENSE PARADETES?
La bogeria de la diada de Sant Jordi s'acosta. De cara al lector no hi ha canvis: és una tradició consolidada. I fa de bon passejar i triar i remenar. I gaudir del contacte directe amb els teus autors preferits. O, simplement, de tafanejar per la proximitat de lescelebrities mediàtiques que despleguen tota l'oferta de llum i coloraines. Cada any que passa, però, hi ha una pregunta que es va fent més i més clara: la diada de Sant Jordi triomfa gràcies a les paradetes. Allà hi ha llibres, que són uns objectes molt útils i curiosos amb una morfologia determinada, que ocupen espai. Imaginem, tot d'una, un Sant Jordi sense paradetes de llibres ni atapeïments. Només hi ha els cubells (i els crits) dels venedors de roses i els estands dels partits polítics. Silenci al carrer. Quina por.
Com podria donar-se aquest escenari apocalíptic? Molt senzill: les llibreries haurien desaparegut. Sense llibres físics, no hi ha llibreries, sense llibreries, no hi ha paradetes. Sense llibreries, no hi ha Sant Jordi. Vet aquí un dels primers problemes del nostre primer futur ministre de Cultura. Les dades ens diuen que a la Gran Bretanya, cap al 2015, els llibres digitals ja superaran en vendes els llibres de paper. Als Estats Units, això es donarà el 2014. Què en fem, de les llibreries? Els llibreters estan preocupats, evidentment. Ja fa temps que han diversificat el negoci. N'hi ha que venen de tot. Però i els llibres? El món evoluciona tan ràpidament en l'aspecte tecnològic que el que es plantejava com a probable fa quatre dies ara ja és obsolet. Per exemple, convertir les llibreries en punts de venda de descàrregues del llibre electrònic. Això ja no interessa a ningú: és molt fàcil fer-ho des de casa. El diari The Economist , el 27 de febrer d'enguany, en un dels blogs especialitzats en literatura i art, opinava que la supervivència d'una llibreria passava per "millorar l'experiència de compra de llibres". Ho afirmava Alex Lifschutz, autor del disseny nou de la llibreria Foyles de Londres. Es tracta d'una gran, antiga i famosa llibreria londinenca, a Charing Cross Road, que els visitants d'aquesta ciutat i de les llibreries recordem per les grans banderoles que n'ocupen la façana i perquè té el rècord Guinness de prestatges plens de llibres (30 milles / 48,28 quilòmetres). El senyor Lifschutz proposava la creació d'uns "espais petits i tranquils, on t'arreceris amb els llibres; al costat de grans espais on puguis llegir, però alhora tinguis accés al material audiovisual més gran sobre els teus autors preferits. L'ambient és vital…" I afegia: "L'exterior de la llibreria ha de ser un reclam continu i cridaner de l'activitat interior: presentacions, signatures, projeccions…" També opinava que un bar i una cafeteria són essencials. En fi, Londres és Londres i Barcelona és Barcelona.
Tanmateix, els experts coincideixen en el fet que les llibreries hauran de derivar cap a la venda no solament de llibres, sinó també d'oferta cultural: clients que paguin per presenciar una conversa entre un parell de novel·listes, per escoltar una xerrada, un recital de poesia o escoltar música en viu. En resum, tot va a parar al mateix: el llibreter s'ha de reconvertir a fons. I posats a fer-ho, aconsellen que es transformi en promotor cultural. I que aprofiti que la substitució majoritària del llibre de paper per l'electrònic encara és lenta a casa nostra.
¿CAP A UN SANT JORDI VIRTUAL?
El Sant Jordi erm, amb paradetes desertes, encara és lluny. Cal avançar-s'hi. Una solució podrien ser les paradetes virtuals en tres dimensions. S'ho imaginen? Omplir la Rambla de Barcelona de fantasmes riallers i cridaners, d'autors signant un cop i un altre, com un bucle diabòlic, el mateix llibre. I mentrestant, a la rereguarda, les llibreries bullint d'activitats culturals amb autors de carn i ossos dedicant llibres simplement tocant la pantalla tàctil amb el dit…
Els llibreters, a casa nostra, estan a l'aguait. S'hi posin com s'hi posin, la seva feina canviarà radicalment en els propers temps. Hauran de treballar més i molt més fort del que han fet fins avui, que ja és molt. La crisi i el canvi tecnològic fan preveure amb seguretat que la facturació -almenys basada en la venda de llibres- no pujarà espectacularment. Saben que hauran d'oferir l'excel·lència en els serveis bàsics: màxima informació sobre llibres, personalització màxima dels clients per tal d'anar-los a buscar fins i tot encara abans que tinguin la idea de comprar, selecció rigorosa del fons de magatzem, i després, no cal dir-ho, a part d'esdevenir un punt de venda ben dissenyat, oferir esdeveniments culturals atractius, imaginatius, pels quals, fins i tot, es pugui cobrar una entrada. Sempre amb la idea de futur que, tard o d'hora, els llibres de paper -i per tant l'espai físic i sentimental que ocupen- seran minoritaris. Estem parlant de llibreries grans o mitjanes. Per a les petites i independents és diferent, esclar, el desafiament és més gran. Els lectors, els escriptors necessitem els llibreters. Per sort, cada vegada que ens en trobem un i en parlem, som conscients del seu desconcert, però alhora del seu determini per sortir-se'n.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada