dijous, 28 de març de 2013


‘Naufragi a la neu’, els jocs literaris d’Esperança Camps

naufragi-en-la-neu-9788490260630

Esperança Camps és avui per avui una de les millors narradores en llengua catalana. La menorquina (Ciutadella, 1964) resident a València, ens acaba de deixar una nova mostra del seu talent a Naufragi a la neu, que constitueix la seva sisena novel·la i que ha publicat a Bromera, la que podríem considerar com la seva editorial habitual. La novel·la li va valdre el premi Blai Bellver de Narrativa de Xàtiva.
En aquesta ocasió, Camps s’ha endinsat de ple dins la metaliteratura i en surt amb nota. La Cristina, una jove que havia estat toxicòmana i que havia arribat a prostituir-se per poder pagar-se l’heroïna, ha superat la primera fase de desintoxicació gràcies a una relació lèsbica amb la Teresa, una dona més gran. I ara treballa en una llibreria i és escriptora. Just en el moment de trencadura de la parella. Cristina obté una beca per anar a escriure en un refugi de muntanya situat als Pirineus i colgat de neu.
I així, a poc a poc, anirem observant un triple text: d’una banda hi ha el dietari que escriu la Cristina, a través del qual anirem veient quina és la situció a la casa i com hi ha arribat; d’una altra banda tenim la novel·la que està escrivint, una novel·la negra amb personatges molt desesperançats i perdedors, encapçalats per Paco el Moix, un lumpen-proletari sense escrúpols, malalt i addicte; i després tenim un tercer text que és el que conformen els parèntesis d’un narrador que se suposa que està enamorat de Cristina i que va matisant la novel·la que va escrivint, i que és un dels encerts més notables d’aquest Naufragi.
La novel·la s’articula a través de dos personatges molt forts, molt ben trenats i que en certa mesura es complementen: la Cristina, la protagonista; i en Paco el Moix, el protagonista de la ficció que ella narra. En certa mesura són la mateixa cara de la moneda, dos personatges vivencials, fracassats i que tenen molts punts en paral·lel, sobretot precisament en la manera de viure el fracàs. Tots estan acompanyats per fantàstics personatges secundaris, en molts de casos més reals els de la ficció interna que no els que acompanyen a Cristina, tot i que aquests també els podem identificar perfectament. Anem primer als de la novel·la dins la novel·la. Aquests personatges són un perfecte calidoscopi de la vida quotidiana en un poble del país valencià: un empleat de banca corrupte que a la vegada és regidor; la seva dona amb amants i una vida més pendent del que diran que una altra cosa; una senyora gran que no vol vendre les propietats rurals que li queden… i uns atracadors de gatell fàcil procedents de les devastacions europees. Ara centrem-nos en els externs. Per una banda hi ha la presència el·líptica de Teresa, la companya de Cristina, però també tenim un artista plàstic bastant sonat i una escriptora d’èxit amb fam sexual de tots els tipus, que són un contrapunt fantàstic a Cristina. I és que en el fons, aquesta és una gran novel·la sobre la creació, i per això ja li va bé a Camps tancar els seus personatges al mig de la neu i mostrar-nos diferents processos creacionals i vivencials i la manera en què cada creador s’enfronta amb els mateixos.
I després hi ha els parèntesis, és clar. Camps inventa un recurs de primer ordre, un narrador que escriu entre parèntesis per matisar els texts de Cristina i per dirigir-se directament al lector. Aquest narrador, aquesta figura perfecta, és la que crea la polifonia de la novel·la, la que ho estructura tot i ho lliga a la perfecció, fins al punt que el lector està quasi més intrigat per la veu de la solució tècnica que no per saber què li passa a Cristina, perquè que l’aventura de Paco el Moix està predestinada a acabar malament és quelcom que quasi ningú no pot posar en dubte.
En definitiva, Esperança Camps ha bastit una obra ambiciosa, amb molts nivells de lectura, amb bons personatges, amb ficció dins de la ficció i amb una tècnica acurada i rigorosa, que fan que aquesta sigui una novel·la de primer ordre, i que la consolida com una de les millors narradores nostrades.

Sebastià Bennasar

____________
Naufragi a la neu / Esperança Camps / Editorial Bromera / 1ª edició, octubre de 2012 / 214 pàgines / ISBN 9788490260630

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada