MEMÒRIA HISTÒRICA
Al rescat de la memòria
Un arqueòleg gironí, René Pacheco, és un dels màxims especialistes de l'Estat en la recuperació de la memòria històrica
La seva feina és exhumar desapareguts de la Guerra Civil, generalment de fosses comunes
Es queixa de les traves que es troba però el compensa la passió per la feina i l'agraïment dels familiars
Enllaços relacionats
“Encara avui dia ploremquan trobem una fossa [...] i demanem perdó per haver arribat tard”
Notícies de ...
Poc després de llicenciar-se a la Universitat de Girona (UdG), René Pacheco Vila (Sarrià de Ter, 1983), va entrar com a voluntari a l'Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH). I el que va començar com una primera experiència professional ben aviat es va convertir en una autèntica passió. Des del 2009 que hi treballa i, des d'aleshores, s'ha guanyat a pols, amb cada exhumació i rescatant de l'oblit cossos silenciats, la reputació de ser considerat un dels millors arqueòlegs especialistes de l'Estat en la recuperació de la memòria històrica. Hi ha qui encara els acusa d'obrir velles ferides, però com ell assegura, no té preu l'agraïment que li demostren els familiars dels desapareguts. “Encara avui dia plorem quan trobem una fossa. Són moltes les emocions contingudes i per això sovint els demanem perdó per haver arribat tard a excavar.”
L'ARMH funciona plenament com un moviment social sense ànim de lucre i apolític, que disposa d'una gran base de voluntariat. La seu del laboratori que tenen és al campus universitari d'El Bierzo, a Ponferrada, des d'on s'inicia i acaba el complex procés de rescat de la memòria històrica. Tot comença a partir que algun familiar d'un desaparegut s'hi posa en contacte. Aleshores es recull la màxima informació proporcionada pels familiars (data i lloc de la desaparició, descripcions físiques, detalls personals...) i comença la investigació –que té molt de feina detectivesca– buscant en arxius i registres civils per anar acotant les possibilitats d'èxit. “També tenim fracassos, és cert”, reconeix Pacheco, que remarca la dificultat de la seva tasca.
S'ha de tenir en compte que, traves econòmiques a banda –tampoc ells s'escapen de les retallades públiques, i més amb el canvi del color polític al govern estatal–, tot són bastons a les rodes. Per aquest jove arqueòleg gironí, els grans imponderables són tres: el pas del temps, “cada dia que passa moren més testimonis orals i familiars que els reclamen”; administratius, amb la negació de permisos o manca de política sobre la memòria història (com succeeix a Catalunya) i “d'una Justícia que no actua”, hi afegeix; i, sobretot, la por, “no et pots imaginar el silenci previ que ens trobem a l'arribada d'un poble, que només es trenca en el cas d'aparèixer la fossa. Llavors sí que tothom parla i aporta informació essencial”.
L'obertura de fosses i les exhumacions es fa generalment durant els mesos de primavera i estiu, i en aquestes excavacions hi participen un bon nombre de voluntaris que treballen assessorats pels arqueòlegs i antropòlegs, com ell mateix. Seguint la metodologia estricta d'una excavació arqueològica, es troben amb esquelets i altres materials de tota mena, que van des de projectils fins a botons, pipes de fumar i medalles, però també amb soles de sabata i, en algun cas, fins i tot, amb les botes senceres.
Milers i milers de desapareguts
Des que l'associació va iniciar la primera campanya, s'han fet unes 150 exhumacions i localitzat uns 1.500 desapareguts de la Guerra Civil. Republicans no cal dir, ja que com explica René Pacheco, els del bàndolnacional, guanyador de la guerra, sempre han gaudit de l'oportunitat de recuperar els cossos i les facilitats governamental durant molt de temps. A la pregunta de quanta feina els queda per fer, un només es pot quedar garratibat quan aquest recorda que encara es té constància de 113.000 persones desaparegudes “amb noms i cognoms”. “L'Estat espanyol és el segon país del món, després de Cambodja, en nombre de desapareguts”, assegura. Sense paraules.
El besavi, al cementiri de Girona
L'atzar va fer que l'any passat, el mateix arqueòleg gironí descobrís que el seu propi besavi està enterrat a la fossa comuna del cementiri de Girona, on se sap amb certesa que hi ha unes 520 víctimes. “És molt trist que la llei a Catalunya no ens permeti obrir les fosses”, diu René Pacheco, que assegura que tenen moltes peticions de familiars que els reclamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada